Vaig escoltar una mica sorprès, però no atordit, l’amenaça que llençà Chirac de respondre amb la força nuclear (llegeixi’s amb la bomba atòmica) al país que, via terrorisme, ataqués França.
D’entrada fa de mal saber com destriarà el país a bombardejar si els qui ataquen París són, posem per cas, comandos formats per alguns iraquians, dos paquistanesos, alguns marroquins, etc. Bombardejarà mig món?
Si el qui ataca França és l’Al Qaida de Ben Laden, qui atacarà? L’Aràbia Saudita? Els encontorns de la televisió Al Jazira?
Un editorial de La Vanguardia de dissabte passat feia diana. “De puertas afuera, Chirac, que fue incapaz de ganar el referéndum sobre la Constitución europea y sumió la Europa política en una profunda crisis, ofrece ahora a sus aliados su arsenal nuclear. Y, de puertas adentro, cuando incluso desde las filas del centroderecha se le invita a anticipar su salida del Elíseo, prevista para la primavera del 2007, hace una exhibición de su potencial atómico, como lo hizo ya en 1995 cuando inició su mandato con la última tanda de pruebas nucleares en Mururoa.”
De fet, el Quai d’Orsay va haver de precisar que les paraules del president no es dirigien concretament a ningú, contra cap país en particular, i que la doctrina nuclear francesa continua essent –com a estat sempre- de dissuasió. En definitiva, que té raó l’editorialista del diari barceloní quan conclou que “Chirac ha presumido de su fuerza atómica para ocultar su declive e impotencia política.”