“¿Quién derribó el dique y por qué?”

by

La decisió del govern contrària al dic de Ciutadella ha provocat més exabruptes i insults que explicacions raonades, d’ací que hagi llegit amb atenció l’article que va publicar Carlos Salord Comella a la pàgina tres del diari Menorca el passat dia 17 de gener.

“¿Quién derribó el dique y por qué?” és un article raonat on l’autor analitza dos informes de la Direcció General de Costes del Ministeri de Medi Ambient que, segons Salord –un dels més destacats membres la plataforma pro-dic-, han resultat decisius per a justificar la decisió presa. Diu sintèticament Carlos Salord que a) S’ha procedit de manera discrecional; b) Que no s’ha tingut en compte el dictamen de la Comissió Balear de Medi Ambient; i c) Que el Consell Insular de Menorca ha actuat de sotamà, és a dir contravenint les declaracions que la seva presidenta, la senyora Joana Barceló, havia fet públicament de no intervenir.

L’anàlisi és acurada, reflexiva i argumentada. Potser té raó o potser no en té, no he d’entrar-hi perquè no conec el conjunt d’elements que ha avaluat el Govern de l’Estat en prendre la decisió. De tota manera, seguint l’argumentació de Salord i a partir dels textos que ell interpreta, veig coherent que arribi a la conclusió que, des del seu punt de vista, “la que ha derribado el dique en nombre del Consell Insular no es otra que su Presidenta.” I continua dient Salord: “No se trata de una obsesión, es una obviedad. También resulta claro el porqué: las rivalidades políticas entre los partidos en su lucha por el poder. Que el Govern del PP de Matas llevara a cabo en Menorca, y más aun en su feudo de Ciutadella, una obra de su programa de la envergadura de la proyectada en el puerto era algo que Barceló y su partido no podían tolerar por claras conveniencias electorales.”

A veure si ho he entès. Segons Carlos Salord Comella, la culpa de tot ha de recaure en una institució –el Consell Insular de Menorca- que ha enviat arguments contraris al dic de sotamà. I també, i especialment, ha de recaure en la seva presidenta, la senyora Barceló, i això perquè la presidenta –sempre segons Salord Comella- ha actuat així per protegir el seu partit, el PSOE, que no volia de cap manera que el govern de Matas dugués a terme una acció d’envergadura a Ciutadella, feu dels populars.

Doncs bé, si he interpretat correctament l’article de Carlos Salord i és cert que l’enderroc del dic és degut a una acció del Consell –una institució insular- i de la seva presidenta (que no és maonesa), la qual ha actuat (segons opina Salord), per raons de política partidista, és a dir per protegir el PSOE (que és també un partit d’àmbit insular), aleshores em demano a sant de què Carlos Salord Comella conclou el seu raonament afirmant sense embuts (però sense justificar-ho) que “De momento, pues, Mahón, con la decisiva ayuda de sus camaradas de Madrid, ha derrotado a Palma.”

Ai caratsus quin raonament! Quina conclusió més lògica! Ara resulta que la ciutat de Maó –que curiosament no havia estat esmentada en tot l’article- acaba essent la causa de la desfeta, el perquè de tot plegat.

És evident que, per a personatges com l’autor de l’article, si Maó no existís haurien d’inventar-lo! A qui culparien, si no, dels seus errors i de les seves desgràcies?


%d bloggers like this: