El Finantial Times del passat dia 10 de gener 2006 publicava un interessantíssim article editorial sobre la situació espanyola en relació al debat que estem vivint entorn de l’Estatut de Catalunya. Aquest article té un títol “Hostage to Catalonia” que deixaré en la seva versió original perquè fa de mal traduir.
En moments de debat o de dificultats, convé veure què en pensen, els altres, de com ens van les coses. El seu punt de vista, que no necessàriament ha de ser encertat, és, com a mínim, més neutral que el nostre, i sovint ens pot fer llum en moments d’ofuscació. D’ací que us recomani la lectura d’aquest editorial, mitjançant la traducció que n’ha fet en Pere Quintana:
“La majoria d’historiadors del futur notaran amb satisfacció que quan, tres dècades després de la mort de Franco i de la substitució de la seva dictadura per la democràcia, un alt comandament militar espanyol va dir que l’exèrcit podria intervenir en el supòsit que Catalunya obtingués més poders d’autogovern, Espanya fos una mica sacsejada però en absolut somoguda. De fet, el General José Mena Aguado serà vist per la història com un anacronisme.
Els dies del pronunciament militar han acabat. Espanya és una democràcia confiada i pròspera al si de la Unió europea, una potència cultural i econòmica i un membre de nivell de la comunitat internacional. El seu sistema política federal -malgrat les tensions amb els bascos i catalans- ha de ser considerat un èxit.
En un discurs divendres passat, el General Mena es referí als plans del Govern regional català d’expandir els seus poders com una repetició de la història de la pre-guerra civil (fins i tot va referir-se als debats del maig de 1932 sobre l’Estatut d’autonomia català ). Aquesta és una amenaça reaccionària. Malauradament, el general no s’equivoca completament quan clama que l’article 8 de la Constitució autoritza l’exèrcit de defensar la “integritat territorial” d’Espanya. La Constitució democràtica espanyola, aprovada el desembre de 1978, té defectes, que avui molta gent reconeix. De fet, l’article 8 va ser utilitzat pels oficials franquistes per a justificar el cop d’estat fallit del febrer de 1981.
Aquesta època s’ha acabat. I convindria que el govern espanyol i la gent es recordés d’això. El govern a Madrid, ara sota el control dels socialistes, té el dret d’arrestar el Genera Mena. A més té la intenció de destituir-lo, amb el suport del cap de l’Estat major de l’exèrcit, i hauria de deixar clar que el mateix destí espera a tots els seus emuladors.
El govern català -també liderat ara pels socialistes – hauria d’actuar amb precaució. Té el dret de demanar, per exemple, més poders per tal d’aconseguir un sistema fiscal com el que ja tenen els bascs. La seva demanda que Catalunya sigui considerada una “nació” reflecteix alhora un desig cultural amb el suport democràtic del seu poble. Això no és, per se, separatisme; l’article 2 de la constitució ja reconeix “nacionalitats” en el si d’Espanya. I tampoc hauria de causar alarma la seva demanda d’una major autonomia judicial mentre la supremacia del Poder Judicial romangui intacta.
Però els catalans, que presumeixen de ser més europeus que la resta d’Espanya, haurien de recordar els principis de la solidaritat de la Unió Europea. Aquests inclouen transferències fiscals de les regions més riques a les que tenen més dificultats. Per què hauria de ser això correcte a Europa però incorrecte a Espanya?
La constitució d’Espanya hauria també de ser modificada per a deixar escrita la supremacia del poder civil sobre el militar. Desafortunadament, el Partit Popular a la oposició, que encara no s’ha reconciliat amb la pèrdua del poder després dels atemptats de Madrid de març de 2004, tendeix a pensar que el General Mena té part de raó. I això podria representar una amenaça per a la unitat d’Espanya més gran que les ambicions d’autonomia catalanes.”
Josep Maria Quintana 