Cap d’any

by

Avui hem tancat un any i n’iniciem un altre. Res de més natural i poc transcendent. I tanmateix aquest canvi de número el vivim cada dotze mesos amb una aire de reforma que sembla real. Ens desitgem bon any nou els uns als altres; ens donem els millors auguris i després, un cop l’escuma del cava s’ha esvaït, tornem a la història de sempre, a la monotonia dels dies i les hores.

Jo no sé què ens oferirà l’any. Ben segur que hi haurà coses bones i dolentes, coses que ens satisfaran i d’altres que contemplarem amb desgrat. Nihil novum sub sole. I tanmateix és meravellós seguir vivint, fent d’aquests dies i hores que, convencionalment, denominem el temps, el medi on se’ns és dat desplegar allò de més preciós que posseïm: la vida, en torn de la qual confegim tota la nostra experiència, tota la nostra realitat com a éssers vivents.

Potser és el pes dels anys allò que em fa valorar cada dia més la realitat de viure. Durant la joventut és com si tot se’m donés fet. Ara, cada matí, quan obro la finestra i puc contemplar el bell espectacle de l’univers, sé que no tinc altre remei que haver de carregar amb un cos que abans no em notava i que s’ha convertit amb un aliat força queixós. I tanmateix l’estimo, el cos, perquè és només a través seu que puc experimentar la joia de viure, la il·lusió de continuar, les ganes de fer. La voluntat de ser, en definitiva.


%d bloggers like this: