Dos pensaments d’Ernest Lluch

by

He llegit avui el darrer article de Joan F. López sobre “Sa Trinitat” i m’ha fet molt feliç de tornar sobre temes lingüístics. Els de sempre. Vull dir els que, per molts estudis que es publiquin sobre la matèria, els governs continuen tractant malament.

Això m’ha fet pensar en dues definicions d’Ernest Lluch que, amb motiu del cinquè aniversari de la seva mort, publicà Josep Maria Sòria:

Bilingüisme: “Hi ha algunes coses òbvies. A Catalunya (nosaltres podríem dir també a les Illes Balears) hi ha dues llengües oficials, cosa que hem de respectar escrupolosament. La segona és que cal tenir en compte el matís que una d’aquestes dues llengües és la pròpia de Catalunya (i de les Illes Balears). La tercera i última és que Catalunya (i també les Illes Balears) és un país solament bilingüe per als qui coneixen el català, ja que tots ells coneixen també la llengua castellana.” Efectivament. Bilingües nosaltres, no pas ells!

Català-Valencià (podríem dir també Balear): Entrarem en aquesta qüestió amb l’ajut d’una frase aguda de George Bernard Shaw –va dir Ernest Lluch-: ‘Els anglesos ens diferenciem dels nord-americans en el fet que parlem la mateixa llengua’”. De tota manera cal ésser una mica subtil per entendre-ho. Evidentment!


%d bloggers like this: