Sobre Sharon

by

Un interlocutor m’envia un correu i em diu: “Sharon em té descol·locat des de fa molt de temps. ¿Ha deixat de ser un falcó? ¿és la dreta israeliana que s’ha falconitzat molt més enllà de Sharon?”

Òbviament jo no tinc la resposta a aquesta pregunta. Només Sharon la té. Però tot mirant el procés evolutiu de Sharon, hom té la impressió que el primer ministre israelià, altre temps líder dels falcons de la dreta likud i provocador dels palestins amb la seva presencia a l’esplanada de les mesquites, en trobar-se en el poder ha vist la necessitat de donar una sortida al greu problema de la coexistència d’un estat israelià amb un futur estat de Palestina, i ha comprès que les solucions radicals i de perenne enfrontament eren qualsevol cosa menys solucions.

El problema de l’Orient mitjà no es pot resoldre amb pólvores màgiques, però menys encara abocant gasolina sobre les brases enceses de l’odi en una terra on tanta sang s’ha vessat.

El Likud mai no aconseguirà la pau i Sharon sap que, d’una manera o altra, la pau hauria d’aconseguir-se. A més, Arafat, el corrupte líder palestinià, és mort, i tot i el radicalisme de grups palestins com Hamas, la pau és un objectiu que val la pena d’aconseguir. I Sharon ho sap, això. D’ací que hagi trencat amb el Likud, deixi aquest a mans d’un intransigent com Netanyahu que no arribarà enlloc i intenti crear un partit que pugui, d’una manera o altra, pactar amb el nou líder laborista per tal d’avançar en la recerca d’una pau definitiva.

Ho aconseguirà? No ho sé. Però ara per ara és aquesta l’única explicació que se m’acudeix per a respondre la pregunta.


%d bloggers like this: