El “Menorca bàsquet”

by

El diumenge passat Joaquim Comas em va convidar a veure el partit Menorca-Barcelona de bàsquet. Encara no havia vist aquest polisportiu prefabricat que es va construir en tres mesos per tal que l’equip menorquí pogués jugar a l’ACB, la divisió d’honor del bàsquet espanyol.

He de dir que l’espectacle va valer la pena. I no sols perquè el Menorca va vèncer el líder invicte fins aleshores, sinó perquè tot allí era una festa, una gran festa que aplegava gent de tota l’illa i de totes les tendències.

Cinc mil tres-centes persones són una immensa multitud: el 6,63 per cent d’habitants de l’illa. Ni més ni menys. I això em sembla tan increïble com que un equip de Maó jugui a la lliga de les estrelles.

Només dues coses em van desagradar: que en un pavelló on tots els rètols i les indicacions estan escrits en llengua catalana, la pròpia de Menorca, des de la megafonia s’utilitzés exclusivament el castellà. Si la llengua de Menorca és el català i, a més, estadísticament, se sap que més del 90 per cent d’illencs l’entenen, ¿a sant de què utilitzar una llengua que no és la nostra?

La segona cosa –tot i que estrictament minòritaria- que em va doldre fou la presència d’un grupet de joves rere una pancarta que, emparada per la bandera espanyola, proclamava una “Menorca anticulé”. Aquests mateixos joves brandaven també contínuament una altra pancarta que deia “Baleares is not Catalonia” i –no podia ser d’altra manera- la inevitable “Mahó-Mahón”. Un d’aquests tres o quatre joves, vestia una camiseta amb l’escut d’Espanya preconstitucional –el de la dictadura, per entendre’ns- i continuament dirigia gestos procaços contra els jugadors de l’equip català. Tot en gros no-res, perquè ningú no li feia cap cas, però l’acció desentonava. És clar que, com a mínim, ens ha servit per a veure qui hi ha darrera la trista campanya del Mahó-Mahón. Els “plus ultra”, evidentment.


%d bloggers like this: