Una cosa és predicar i l’altra creure allò que es predica

by

És curiós que en una Església que es proclama servidora dels pobres, el manteniment dels privilegis que impliquen els concordats amb estats que tradicionalment li eren afins, motivi els prelats d’una manera tan forassenyada.

Els Concordats són possible gràcies a aquesta ficció legal que fa del Vaticà un estat, un estat com França, com Alemanya o com els Estats Units, ficció que li permet de tractar de tu a tu a estats reals com Espanya o com Itàlia, amb els quals l’Església catòlica manté uns vincles de naturalesa internacional que són gairebé indestructibles.

Quan a Espanya l’esquerra comunista ha demanat a Zapatero que iniciï les passes per a trencar el concordat que comporta, entre altres coses, que l’estat pagui el clergat i els mestres de religió (que, això no obstant, elegeixen els bisbes), aquests han posat el crit al cel tot argüint que la bilateralitat del conveni no permet trencaments unilaterals.

El mateix ha succeït a Itàlia. Tot just Prodi insinuà la inclusió en el seu programa electoral dels PACS (uns convenis per a parelles fora del matrimoni civil), el cardenal Ruini (president de la Conferència episcopal italiana) va cridar-lo a l’ordre. I en el moment que un petit partit socialista de la coalició de Prodi ha reclamat la revisió del concordat de 1984, ha estat el mateix Prodi el qui ha dit immediatament que no el revisaria. I en sentir això, l’Església italiana, que l’any 2004 va rebre 952 milions d’euros en virtut d’aquest mateix concordat, ha dit que perfecte.

Estic segur que tant el cardenal Ruini com el cardenal Rouco (no parlo de monsenyor Blázquez perquè no sé tan sols si existeix) estan encantats amb els respectius concordats que permeten que llurs esglésies subsisteixin al marge de l’esforç dels feligresos, uns feligresos que es declaren catòlics majoritàriament però que no fan un fil per a mantenir la seva església. Però això ja ho sabem: una cosa és proclamar a l’evangeli allò de “no tingueu por, perquè mai no els ha mancat res als ocells ni als lliris del camp…” i una altra és creure això mateix i posar-ho en pràctica.


%d bloggers like this: