En torn al debat sobre l’Estatut

by

Del debat sobre l’admissió a tràmit del projecte d’Estatut de Catalunya en parlaré a la meva propera “lletra de batalla”, el dijous vinent. Avui, diré només que, després d’haver escoltat en directe les intervencions dels diputats catalans, de Rodríguez Zapatero, de Rajoy i de Duran Lleida, tinc la impressió que el diàleg serà impossible entre el PP i tots els altres partits. Rajoy ha fet un discurs tan brillant com intransigent, el qual, més que voler destacar la, segons ell, segura inconstitucionalitat del projecte, tenia un altre objectiu: desacreditar Rodríguez Zapatero. I penso que d’alguna manera ho ha aconseguit, encara que la soledat del PP a l’hemicicle sigui patètica i aboqui aquest partit a l’esterilitat. Ell sap, però, que sintonitza amb una gran majoria d’espanyols no catalans (i també amb alguns –encara que pocs- catalans) amb aquest discurs que, sota el pretext de defensar la llei i l’ordre constitucional, no accepta ni tan sols dialogar sobre el projecte.

Que el projecte té aspectes possiblement inconstitucionals jo no ho dubto, i tampoc dubto que serà força difícil reconduir-lo fins a poder-lo situar en el marc que han definit Rodríguez Zapatero i Pérez Rubalcaba, amb els raonaments jurídics del quals he de dir que estic fonamentalment d’acord. D’ací que no pugui afirmar què succeirà al final del debat parlamentari. Però el que no puc entendre és que el PP en bloc es negui tan sols a dialogar sobre un projecte que dóna per condemnat d’entrada, assumint un paper que no els correspon: el del Tribunal Constitucional.


A %d bloguers els agrada això: