Ni el seny ni la rauxa

by

Després d’haver seguit el debat que sostingueren la passada setmana tots els partits catalans, tinc la impressió d’haver assistit a un espectacle lligat al teatre de l’absurd. Maragall, cada cop més anat, va passar-se totes les hores dient que bé, que de moment no renovava el govern –“el millor dels deu darrers anys”- però que el canviaria més prest o més tard.

Veure com un Miquel Iceta deia al president “al tanto, al tanto” em va fer riure. I no sols pel castellanisme sinó perquè és del tot incomprensible que el partit principal que dóna suport al govern, el partit del qual Maragall n’és president, li llegeix la “cartilla”.

Mas, amb diferència, va ser el millor. De fet, en Maragall no li podia posar més fàcil. Va demanar-li que dissolgués el parlament i convoqués eleccions per a sortir de la crisi –una crisi que en Maragall nega!- provocada pel mateix president sense que ningú no el convidés a provocar-la.

Veient el que veiem a Espanya (per exemple el succeït a l’Ajuntament de Getafe en un debat sobre l’Estatut català –novament el teatre de l’absurd- que acabà amb ferits), veient, dic, el que veiem, em sembla del tot irresponsable l’actuació de Maragall. Ara per ara, Maragall no és ni el seny ni la rauxa, sinó tot el contrari. És a dir que no sabem exactament què és.

Anuncis

%d bloggers like this: