L’acord

by

Amb l’acord signat el passat dilluns entre els conservadors de la CDU i els socialdemòcrates del SPD, els alemanys iniciaran una experiència política desconeguda d’ençà que, l’any 1969, Adenauer i Brandt pactaren un govern en aquest mateix sentit. S’ha produït, doncs, una de les dues possibilitats que jo preveia: que els alemanys tinguin una coalició de govern per la qual ningú no havia votat; en canvi no s’ha produït l’altra que jo insinuava: que ni Schröder ni Merkel presidirien el nou govern. Finalment serà la guanyadora Merkel qui ostentarà la cancelleria, tot i que a costa de cedir vuit ministeris als socialdemòcrates, entre els quals hi haurà el d’afers exteriors (no sé si el més important però sí el més preuat).

Si la política és pacte, doncs aquí en tenim un exemple, i dels més espectaculars! M’imagino que hauran previst com haurà de ser la política que farà la coalició. Evidentment que no podrà esdevenir tan liberal com pregonava Merkel ni podrà ser tan social com volia Schröder el qual, per cert, quedarà fora del govern. Evidentment que, amb una bona entesa, els dos grans partits alemanys podrien dur a terme les reformes necessàries perquè Alemanya agafés novament les regnes del futur econòmic europeu. Però això ho veurem a mesura que els dies passin. Merkel ha de demostrar que és una política hàbil i els socialdemòcrates que estan per la labor de fer durar el nou govern. Una experiència interessant per a l’anàlisi, sens dubte.


%d bloggers like this: