Alemanya: un futur polític incert

by

Què puc escriure en el meu blog que sigui una mica original sobre les eleccions del passat diumenge? Poca cosa perquè tots els diaris en van plens, de comentaris. De tota manera, parodiant Alfonso Guerra hauria de dir que “mai una derrota (la de Schröder) ha estat tan dolça i mai una victòria (la de Merkel) ha esdevingut tan amarga”, però crec que el més destacable del resultat electoral pot resumir-se en dos punts: Primer: No sembla fàcil augurar quin pot ser el govern que, amb estabilitat, afronti els propers anys. I segon: Mai fins avui havíem vist tan disminuïts els dos partits majoritaris (la CDU i el SPD).

D’ací que el més remarcable de les eleccions sigui, al meu entendre, l’enfonsament que els dos grans partits han experimentat (225 escons la CDU; 222 el SPD; 61 el FPD (liberals); 54 PDS/WASG (antics comunistes i socialistes d’esquerra); i 45 els Verds.

És evident que els dos grans partits sumen 447 escons, però tan l’un com l’altre esdevindran impotents per a organitzar una majoria només amb un altre soci. Tret d’una gran aliança CDU-SPD que no veig factible ni desitjable, el qui governi haurà de fer-ho en minoria si no es forma una aliança a tres (ves per on, un altre tripartit!), encara que també això és difícil ateses les dificultats personals i ideològiques que separen els uns dels altres.

Per últim he de dir que ja ho voldria jo, per a Espanya, un ascens de partits d’àmbit estatal (i no únicament nacionalistes) entre el PSOE i el PP. Però qualsevol intent en aquest sentit ha estat un fracàs i, ara per ara, avançar en aquest sentit em sembla del tot improbable.


%d bloggers like this: