Gas Natural i la desfeta d’Espanya

by

Aquest país nostre no té adob. De sobte GAS NATURAL anuncia una OPA per fer-se amb les accions d’ENDESA i els guardians de l’ordre establert (el de Madrid s’entén) tronen contra “l’assalt català al poder”.

Vaig escoltar Zaplana i, segons ell, aquesta era una cessió més del govern de l’Estat a les exigències del tripartit que governa Catalunya. I el trIpartit sense adonar-se’n! Després agafo El Mundo, capdavanter de l’independentisme espanyol, i veig que titula la notícia així: “Zapatero permite a Maragall el asalto de La Caixa a la primera eléctrica española”. És adir que, en la visió d’aquests prócers de l’espanyolisme més ranci, una decisió de gran calat econòmic mai no és (ni pot ésser) independent de la política. Vaja, com si Maragall comandés a La Caixa! (Prou greu li va saber a Pujol no haver aconseguit mai destituir Vilarasau!)

També Rajoy, sense encomanar-se a Déu ni al diable, ha pontificat ja sobre l’oferta dient que és un “atentado contra la competencia, contra los intereses de los consumidores y contra la libertad”. I encara no s’ha iniciat l’informe preceptiu de la comissió del mercat de valors!

Lluís Foix, sempre tan ponderat escriu a La Vanguardia:

“Yo ya sabía que el tripartito catalán es poderoso. Pero no tanto como para poner en peligro la libertad de los españoles. Me ha tranquilizado la lectura de la portada del Financial Times de Londres, el periódico que interpreta a diario con gran profesionalidad las noticias políticas y económicas del mundo. Un titular sobrio anunciaba que “Gas Natural presenta una OPA a Endesa por 22 mil millones de euros mientras la consolidación del sector en Europa se abre paso”. La información iba firmada por Mark Mulligan y Leslie Crawford desde Madrid, Richard Milne en Frankfurt y Lina Saigol y Rebecca Bream en Londres.”

Recordeu que quan el govern decidí el trasllat a Barcelona de la “Comissió de Telecomunicacions”, el qui n’era president, Francisco Bustelo, qualificà el trasllat de “deportació”. Ara, doncs, només de pensar que un grup català pugui dominar una gran part de l’energia elèctrica (no tota perquè IBERDROLA continua independent), la dreta de sempre considera que això és un pas més en la desintegració d’Espanya.

Davant tanta estupidesa (¿o potser hauríem de dir mala fe?) el que a mi m’estranya és que no hi hagi entre nosaltres més independentistes. Seria el més natural.


%d bloggers like this: