Saltar la valla

by

Primerament ho intentaren amb l’alba del dissabte (fa vuit dies). Foren uns 200 immigrants separats en grups de deu que intentaren travessar la frontera entre el Marroc i Melilla (Espanya), els quals desbordaren la quarantena de membres de la guàrdia civil que allí hi havia. Sembla que un centenar aconseguiren els seus propòsits. L’endemà diumenge es repetia l’intent a les 10 del vespre. A l’avís d’un toc de corneta, tres-cents individus dividits en grups de deu van sorgir de la pineda amb escales per intentar superar la doble reixa. Amb el pes, una part del filat espinós va cedir i, en menys de deu minuts, un centenar de persones aconseguiren trepitjar sòl espanyol. Aquest cop, però, la guàrdia civil reacció ràpidament i, amb material antidisturbis, frenà l’allau de persones humanes que els venien literalment a sobre. En aquesta batalla una desena de guàrdies van ser ferits i també cinc immigrants. I el que és més greu: l’endemà, el cos d’un camerunès fou descobert al llarg de la frontera, del costat del Marroc. Les associacions humanitàries opinen que es tracta d’un error de la policia espanyola. Però tant les autoritats de Melilla com del Marroc, que han dut a terme la investigació, opinen que la mort no ha de lligar-se als enfrontaments de la nit anterior. Tot i així, Metges Sense Fronteres insisteix…

Saltar els filats, intentar de trepitjar sòl espanyol en una pastera que difícilment arribarà a port… el drama de l’home pobre que vol sortir de la misèria i que no calcula els percentatges d’èxit o de fracàs que pot comportar l’operació escapada. Què hi guanya de restar on és? Què hi guanya de mantenir-se com un mort en vida?

Sembla que hauríem de reaccionar davant tot aquest conjunt de misèria i sofriment, però la societat (tot i que molta gent a títol individual viu una vida absolutament lliurada als altres) prefereix de girar la mirada vers un altre costat. No és el nostre problema, diem. I ens equivoquem, perquè sí que ho és.


%d bloggers like this: