Caos a Nova Orleans

by

Algú ha dit que la naturalesa ens tracta a tots per igual i que els seus excessos no fan diferència entre rics i pobres. Jo no ho crec, això, perquè als països rics tot el sistema de construcció i de defenses és sempre molt superior al dels països pobres. Però no hi ha dubte que els resultats dramàtics del pas d’aquest huracà denominat Katrina per Nova Orleans –Nova Orleans no és Nicaragua- sembla desmentir-ho. La catàstrofe humanitària és tan gran que gairebé no sembla que sigui possible el que les imatges ens mostren de manera reiterada i incontestable.

La segona cosa mala d’entendre és que les autoritats nord-americanes hagin mostrat tanta dificultat per a actuar in situ i per a resoldre –o simplement apaivagar- els efectes desoladors de la tragèdia. Bush ha compromès els dos presidents anteriors –Clinton i Bush pare- en un intent d’escometre una acció que els permeti actuar institucionalment i sense fissures. Tanmateix no s’ha estalviat aquest cop l’acusació de no haver sabut reaccionar a hora i, en canvi, de restar al seu “rancho” un parell de dies un cop ja se sabia que a Nova Orleans el mar tot ho engolia.

I com sol passar en aquests casos, ara tot són retrets. En aquest sentit, La Vanguardia d’ahir publica el que acaba de transcendir a la premsa: que per al pressupost de 2006, “el Gobierno federal había logrado recortar 71 millones de dólares en los presupuestos para las medidas de protección contra inundaciones en Nueva Orleans. Es de suponer que, tras la tragedia, el Congreso se replantee por completo el dinero que quiere gastar. Los expertos calcularon que proteger la ciudad del jazz de un huracán de fuerza 5 –Katrina fue de fuerza 4- habría costado 2.500 millones de dólares. Entonces pareció una cifra desorbitada. Si se hubiera hecho, el beneficio habría multiplicado varias veces esa cifra, amén de haber salvado muchas vidas y haber evitado un trauma social indeleble.”


%d bloggers like this: