Carta oberta al meu amic Ramon Homs

by

Estimat amic: Em permetràs que t’escrigui una carta impregnada d’aquella cordialitat amb la qual es tracta als amics, perquè et considero com a tal i no crec que el fet d’una discrepància sobre si el nom oficial de la nostra ciutat ha de ser el català “Maó” o el castellà “Mahón” (perquè aquest era inicialment el motiu de la querella) pugui acabar destorbant la nostra relació. Ben pobra seria l’amistat si un desacord intel·lectual hagués d’acabar amb ruptura.

Doncs bé, amic Homs, t’escric a tu en qualitat de president de la Iniciativa Cívica Mahonesa, i ho faig una mica preocupat per com evolucionen les coses, ja que el que hauria de ser simplement una disputa intel·lectual o, si tan vols, política (a la fi es tractava d’una moció presentada al ple de l’ajuntament), temo que acabi degenerant en un desastre del qual acabaríem penedint-nos tots.

Recordaràs, amic Homs, que a la meva lletra de batalla del passat 18 d’agost (“La creuada de l’hac”), després d’intentar contradir les vostres opinions, acabava dient –referint-me a l’associació que presideixes- que “és evident que no hi ha res a dir sobre la legitimitat d’aquest tipus de creuades (o hauria de dir campanyes?). Els qui les fan actuen exercint els seus drets de ciutadania.”

En cap moment, doncs, he posat en dubte la vostra legitimitat. Ara bé, com que ens trobàvem en plena dialèctica intel·lectual o, si tan vols, política, afegia que “tanmateix, estimat director, és convenient que els ciutadans que no combreguem amb els seus mètodes –em referia naturalment a les campanyes que pensava organitzar l’ICM-,possible per a poder-los neutralitzar.”

Estic segur que qualsevol persona ben intencionada –i no dubto que tu ho ets- havia d’entendre aquesta frase meva en el context que s’expressava: el del debat intel·lectual. Es tractava de deixar clar que els qui teníem una idea oposada a la vostra estratègia d’aconseguir que novament el nom oficial de Maó sigui el castellà “Mahón”, havíem de fer tot el lícitament possible perquè no reeixíssiu en el vostre intent.

Doncs bé, aquestes paraules meves han estat posteriorment interpretades amb tota la mala fe possible i qualificades com “amenaçants” per un dels membres més actius de l’associació que presideixes, el senyor Juan José Gomila Félix, el qual, en una carta al director del diari Menorca (27.08.05), després d’utilitzar un recurs de gran baixesa moral, com és destacar les virtuts dels morts de la meva família per a ressaltar d’aquesta manera una suposada indignitat meva, accelerava malèvolament la imaginació i deia de mi que “En una increíble amenaza dicta a sus correligionarios radicales que deben de ‘detectarnos y hacer todo lo posible por neutralizarnos (!)’ ”. I m’emplaçava públicament a aclarir “esta afirmación que considero una amenaza”. Però ni tan sols em donava temps a fer-ho, atès que, segons ell, la meva “ordre” amenaçant havia tingut ja efecte en la persona d’un ciutadà de Maó que “en plena Costa d’en Ga intentó ‘neutralizarme’ con insidias ridículas…”

La veritat és que no en vaig fer gaire cas d’aquesta absurda tergiversació de les meves paraules. Vaig pensar que en la teva associació hi hauria gent de prou seny per a veure que aquest personatge desbarrava. Perquè mai en la meva trajectòria vital he protagonitzat una baralla amb ningú, ans ben al contrari he estat al front d’institucions cíviques que han fet de la tolerància una manera de viure, i he publicat centenars d’articles que demostren el meu tarannà dialogant i cívic. De tota manera, amb els anys un es cura d’espants i va descobrint coses que mai no hauria imaginat, com per exemple que tant aquest mateix personatge com la senyoreta Saura dubtin de si sé o no escriure en castellà. I que ho dubtin després d’haver publicat quatre llibres en aquesta llengua, creu-me que en vol de mala fe! O el que és encara pitjor, d’ignorància.

Però tornem al què importa, amic Homs. El passat dilluns, dia 29 d’agost, el director del diari Menorca es va creure moralment obligat a fer-me conèixer el text que havia rebut en forma de comunicat “urgent” de la Iniciativa Cívica Mahonesa que tu presideixes (jo no sé si n’estaves assabentat) en el qual, després de denunciar el robatori d’una de les vostres pancartes –robatori que lamento i condemno públicament i sincerament- reprenia la teoria de l’amenaça i, tot i que aquest cop el meu nom no hi sortia directament, és evident que es referia a mi quan deia: “Acusamos a esos Ayatollahs del catalanismo radical y visceral que en escritos publicados en prensa dictan ordenes (sic) de ‘detectar’ y ‘neutralizar’ (y por extensión, eliminar?) a todos aquellos ciudadanos democráticos que no acatan ó (sic) comparten sus sectárias (sic) opiniones. Esperamos que la Policia (sic) detenga pronto a estos sujetos antidemocráticos. Por nuestra parte, ICM estudiará la mejor forma de defenderse de estos totalitarios.”

I al peu del document hi havia mecanografiats els noms de Juan J. Gomila i de Martin (sic) Escudero. Però només hi havia una signatura, la del senyor Gomila Félix.

Tot i que el director del Menorca es va negar a la publicació íntegra del comunicat (no he tingut tanta sort en un altre mitjà de comunicació que sí que ho ha fet), pots comprendre, amic Homs, que, en llegir-lo, em vaig quedar de pedra. De cap manera no podia creure que la Iniciativa Cívica Mahonesa m’acusés sense embuts de dictar ordres de detectar, neutralitzar (altre cop les paraules del meu article) i fins “d’eliminar” –sí, amic Homs, d’eliminar!- els meus adversaris, i això encara que, després del verb eliminar, el redactor del comunicat hi afegís un interrogant.

Jo vull entendre, amic Homs, que aquest no és –no pot ésser- el sentiment general de la Iniciativa Cívica Mahonesa. Aquesta és una associació que aplega persones respectables i respectades que mai no formularien conscientment una acusació com l’enviada a la premsa pels senyors Gomila Félix i Escudero Sirerol; de la mateixa manera que no puc creure que tu –i cap d’aquestes persones respectables a què acabo de fer referència- puguis pensar que de sobte m’he convertit en un “ayatollah” que –com un vulgar terrorista- dóna ordres de detectar, neutralitzar i fins d’eliminar (?) els qui no pensen com jo.

Observa, amic Homs, que, a més de denunciar el robatori de la pancarta, fet aquest respecte del qual ja t’he dit el que en penso, en el pamflet publicat per la Iniciativa Cívica Mahonesa es fa una acusació extremadament greu: que unes persones amb un perfil molt definit (només cal intercalar el meu nom en el text perquè l’acusació sigui diàfana) ordenen la pràctica d’unes accions que, de ser certes, el Ministeri Fiscal probablement hauria de tipificar penalment com accions “terroristes”, i per tant delictives. Ni més ni menys. I això és simplement monstruós.

Però no has de preocupar-te per mi, estimat amic Homs, perquè no puc creure de cap manera que aquests dos individus que han col·locat els seus noms al peu del document original enviat a la premsa en nom de la Iniciativa Cívica Mahonesa puguin ésser representatius d’un col·lectiu com el que tu presideixes, un col·lectiu que no m’agradaria que aconseguís cap dels objectius pels quals es va constituir, però al que, com tu saps perfectament, tampoc no desig cap mal.


%d bloggers like this: