Acabava ahir la meva “lletra de batalla” dirigida al director del diari Menorca (per als meus lectors d’internet els diré que aquestes cartes del dijous les publico en aquest diari en forma de carta al director) fent una referència a les relacions entre religió i política que, malauradament, continuen mesclant-se i sempre amb conseqüències fatals.
Doncs bé, no pensem que són només els islamistes els qui, a manca d’haver tingut una reforma i una contrareforma, i també a manca d’haver passat per un segle de les Llums i per una revolució com la francesa, es mostren incapaços de separar la fe de la política i fan de Déu un Cèsar que no dubta a l’hora d’imposar la seva força per aconseguir els seus objectius.
Dic això perquè el passat dimarts, un clergue evangelista conservador nord-americà, Pat Robertson, aprofità l’emissió setmanal del sermó a través de la cadena ABC Family, per defensar l’assassinat d’Hugo Chávez.
“Si ell pensa que nosaltres el volem assassinar –digué Robertson-, jo crec que hem de fer-ho, ja que això ens resultarà molt menys car que una guerra, i a més no crec que [l’assassinat de Chavez] causi problemes d’aprovisionament de petroli.”
Més frapant encara que això és que, mentre l’Associació nacional d’evangelistes ha condemnat aquest propòsit, que ha titllat de “desafortunat i irresponsable”, nombroses organitzacions cristianes conservadores, com la Coalició pèls valors tradicionals, hagin al·legat que “estaven massa ocupats per a fer comentaris”.
La proposta de Robertson era tan terrible que fins i tot el secretari de defensa, el falcó Donald Rumsfeld, ha declarat que aquesta mena de propostes eren contràries a la llei. Diguem, però, que un cop condemnada la proposta, ha afegit que “els ciutadans eren lliures de dir el que pensessin en tot moment.”
No cal afegir que, amb aquesta casta de dirigents polítics, avançar en el respecte i la tolerància es fa cada cop més difícil.
Josep Maria Quintana 