Des de la fundació dels Voluntaris irlandesos, antecedent llunyà de l’Armada Republicana Irlandesa (IRA) fins a l’anunci fet fa pocs dies per aquesta organització d’haver decidit abandonar les armes i seguir la seva tasca per la via política, han passat dolors immensos, assassinats, contraassassinats, bombes, declaracions, pors, desastres…
Si ens atenem als fets polítics recents que poden haver ajudat a prendre aquesta decisió, jo voldria destacar la campanya –valentíssima campanya- que dugueren a terme les coratjoses germanes McCarteney, que posaren de manifest l’aspecte mafiós en què havia degenerat l’organització. I en segon lloc, al fet que, a les darreres eleccions generals del 5 de maig al Regne Unit (i l’Ulster forma part del Regne Unit), el Sinn Fein es confirmés com a primer partit catòlic en detriment dels moderats del Partit socialdemòcrata dels treballadors (SDLP) fins aleshores dominant.
El 6 d’abril, el primer dia de la campanya per a les eleccions a què he fet referència, Gerry Adams havia preparat adequadament el seu partit i assegurà que la lluita per a la unificació política de l’illa d’Irlanda podia assegurar-se per altres mitjans diferents dels que utilitzava l’IRA (la lluita armada).
És cert que no tothom està convençut de la bondat d’aquesta declaració. L’ínclit reverend Ian Paisley ha dit que l’IRA no ha declarat explícitament la fi de l’activitat criminal i que no ha assolit encara el nivell de transparència necessari per a inspirar vertadera confiança respecte de l’abandó de les armes.
De tota manera, jo penso que la notícia és important i que, tot i les dificultats que puguin sorgir d’aquí en endavant, aquestes no han d’impedir que a la Irlanda del Nord s’albiri una aurora de pau que no coneix des de fa gairebé cent anys.
Josep Maria Quintana 