La incògnita d’Ahmadinejad

by

Parlava fa uns dies de la desagradable sorpresa que, per a occident, ha estat l’elecció de Mahamoud Ahmadinejad com a president de l’Iran. I dic sorpresa, no sols perquè ningú no havia predit aquesta victòria de l’antic batlle de Teheran, sinó perquè el resultat de la primera volta de les eleccions havia donat 17 milions de vots reformadors davant 11 milions de vots fonamentalistes. ¿Què va fer, doncs, capgirar els resultats?

Una possible resposta podria ser la següent: Mentre que la qüestió de la legitimació de la República islàmica fou el leitmotive de la primera volta, la qüestió central de la segona vingué marcada per la personalitat dels candidats.

Hachemmi Rafsandjani, un dels homes més influents del règim des de va vint-i-sis anys, fou criticat no només pels seus detractors polítics, sinó també pels intel·lectuals i pels reformadors que veien amb mals ulls el seu retorn a la presidència. Però, aquest antic president fou també mal vist per tota la gent més pobra del país que sofrí molt directament la seva política econòmica entre 1989 i 1997.

D’alguna manera, Rafsandjani representava, doncs, la corrupció financera i política, mentre que el desconegut Ahmadinejad fou percebut com un home del poble, simple i distant del poder, el qual es recolzà en aquest anonimat per a dur a terme una campanya centrada en una confrontació entre les classes més pobres i les més acomodades.

Kurosh Baradari, que visqué en directe aquestes eleccions, ha escrit això: “Nosaltres hem viscut en aquesta elecció un fenomen nou que aquí denominem el tsunami de la pobresa. Aquest vot ha mobilitzat les classes més pobres, que han estat deixades de banda en tots els discursos sobre el desenvolupament. Aquestes classes han acabat la paciència a l’hora d’escoltar els consells dels alts dirigents que els prometien els resultats de les seves polítiques econòmiques. Però resta a saber si el canvi de la direcció conservadora per una direcció revolucionària [revolucionària islàmica, és clar!], segons l’expressió del futur president Ahmadinejad, aconseguirà canviar la vida de tots els qui l’han conduït al poder”. Això està per veure.


%d bloggers like this: