Good bye, senyor Fraga

by

Estimat senyor: Des de la més tendra infantesa el recordo com un home gros i important, intel·ligent, cridaner, poderós i moltes coses més que no fan al cas, i em sembla impensable que la conjunció de les forces socialistes i nacionalistes (no ens deixem la copulativa per si de cas) el facin fora del poder a casa seva, on ha governat els darrers quinze anys.

Suposo que li serà dur, com dur va ser veure que un mig-amèn com Adolfo Suárez li va prendre el protagonisme de la transició, per a la qual s’havia preparat curosament a Anglaterra, com a ambaixador. La política té aquests desencants inexplicables i cal acceptar-ho. De fet, devia ser també difícil acceptar, l’any 1977, que un recentment arribat de les cavernes (em refereixo a Santiago Carrillo) tragués més diputats que l’AP que vostè havia fundat per a pilotar el canvi polític, però la democràcia –ja li ho he dit- té aquestes coses.

Fa uns anys, l’alcalde del meu poble, un home dels seus, també va apurar el vas de les essències (havia governat des de l’època de Franco) i va perdre (als 82 anys) les eleccions davant un socialista jove que l’ha retingut a mans dels socialistes (com potser li passarà també a Galícia) fins al dia d’avui.

I és que el vas del nèctar de la vida no pot apurar-se absolutament, perquè, de fer-ho, sovint comproves que el darrer glop és amarg (Pujol fou, en aquest punt, una mica més pragmàtic que vostè). Doncs bé, davant la derrota, el seu correligionari del meu poble va dimitir tot al·legant que era ja massa vell per a estar a l’oposició. Suposo que vostè no farà el mateix, perquè, malgrat els seus anys, de pebrots no li’n manquen, però temo que sigui dur veure com, dia a dia, persones que deu considerar segurament menys preparades i menys saberudes que vostè (i possiblement deuen ser-ho) agafen un bastó de comandament que semblava fet exclusivament per a la seva mà.

“Sic transit gloria mundi”, llegien als papes el dia de la coronació. I és veritat. Per tant, val més prendre-s’ho amb calma.

Li desitjo, doncs, calma i paciència, perquè d’aquí a quatre anys, tornarà a haver-hi eleccions i, com segurament els seus correligionaris gallecs no s’hauran posat d’acord per a decidir qui ha de ser el nou líder, potser gaudirà d’una nova oportunitat. Només tindrà 86 anys. Encara serà tot un jove.

Salutacions,

JMQuintana


%d bloggers like this: