L’estrella ascendent de Blair

by

El debat viscut aquests dies passats a la cimera europea ha posat de manifest, entre altres coses, que Juncker, president de torn de la UE fins a finals de mes, és un home d’una peça, encara que el seu país (Luxemburg) pesi poc dins el magma europeu; que Chirac i Schröder són dos líders amortitzables (si és que no estan ja amortitzats) i que Blair –tot i el seu teòric esperit rebel i insolidari- ha sortit reforçat de la brega.

De fet, Blair està plantejant la necessitat d’un canvi en profunditat de les estructures comunitàries. És cert que s’ha aferrat al “xec britànic” que no té res de modern, però el que sembla és que ell està utilitzant aquest xec com a excusa per a exigir una disminució dels subsidis agrícoles (que representen tan sols un 5 per cent de l’economia del Regne Unit) i per incentivar la política científica i educativa.

El que no quadra, però, en la figura de Blair és el seu marxamo socialista. Blair no en té res, de socialista, és un neoliberal de cap a peus, i amb un discurs ideològic que pot satisfer més els tories que no pas als laboristes del seu partit. D’altra banda, l’actitud de força davant Chirac i Schröder demostra clarament que, en el seu fur intern, està convençut que, a curt termini, ambdós seran substituïts per Sarkozy i Merkel, personatges oberts clarament al discurs neoliberal que ha adoptat (tot i la defensa del xec) Tony Blair.

Anuncis

%d bloggers like this: