Les manifestacions

by

Mentre paladejàvem aquest comunicat d’ETA mitjançant el qual la banda anunciava que no atemptarà contra càrrecs electes dels partits polítics espanyols (per algun lloc ha de començar el final de la violència), a Madrid la infanteria catòlica es manifestava pacíficament, i fins festivament, vora la Cibeles, i ho feia amb confetis i globus, contra la llei socialista que, en entrar en vigor, permetrà als homosexuals contreure matrimoni civil i adoptar. Aquesta infanteria catòlica que comandaven per igual el cardenal Rouco Varela, arquebisbe de Madrid, i els diputats i exministres del PP, Acebes i Zaplana, oferint-nos així una versió modernitzada de la simbiosi entre l’altar i el tron (encara que avui el PP no estigui exactament en el tron, ans es trobi a l’oposició dels qui hi estan), havia fet envestir com a sapadors el “Foro Español de la Familia”, tot intentant obviar el que era obvi (dir que protestaven contra el matrimoni dels homosexuals) i adoptant com a lema un eufemisme positiu: “A favor de la família”.

Ben a la vora, a la plaça de Castilla, Carlinhos Brown arrencava una mena de festa abarrotada de joves i de progres que d’alguna manera es va convertir en una mena de contramanifestació.

Un observador poc informat potser diria que, a Madrid, en el mateix eix de la Castellana, les dues Espanyes havien novament ressorgit. Però, tot i que aquest observador té elements per a parlar així, la realitat és que en alguna cosa hem progressat –i no és poc! Fa cinquanta anys, aquestes dues Espanyes s’haurien esbatussat de manera immisericorde. Avui, en canvi, diuen el que pensen sense ni tan sols destrossar material urbà. Potser haurem d’acabar felicitant-nos-en.


%d bloggers like this: