Alguns comentaris curts sobre el “no” francès

by

Valery Giscard d’Estaing ha publicat un molt llarg article a Le Monde analitzant el fracàs del referèndum a França, article sobre el qual m’agradaria reflexionar en la meva propera lletra de batalla. Avui oferiré només al lector algunes reaccions que m’han semblat interessants referides al nou govern francès:

Segons el Frankfurter Allgemeine Zeitung (Frankfurt), “Chirac no ha donat una clara resposta al no en massa de França. La sorpresa que constitueix el tàndem dirigent Villepin-Sarkozy potser emmascararà durant un temps el fet que el titular de l’Elisi no sàpiga on va. Però els francesos –diu el diari alemany- haurien de preparar-se per a un espectacle polític que algú ha qualificat d’òpera bufa”.

Le Temps (Ginebra) diu del tàndem Villepin-Sarkozy: “Darrera aquests dos homes, Jacques Chirac desapareix usat pel poder i desacreditat pels seus eterns canvis (…) Hi ha un perfum de IV República que fa por en aquest conjunt d’homes fogosos a l’assalt de Matignon. I res no seria més perjudicial per França (i també per Europa) que haver de sofrir vint-i-dos mesos de querelles ministerials.

“Que l’esquerra hagi estat l’avantguarda del no vencedor i s’hagi autodestruït alhora –opina New Statesman (Londres)- resumeix perfectament les contradiccions polítiques dels francesos. La més gran paradoxa del salt en el buit dels electors socialistes és que aquest “no” ha posat el poder a mans d’un temible Nicolas Sarkozy.”

Tot això està d’acord amb el titular d’un article editorial de The Economist (Londres) que s’intitula així: “Senyor Chirac, hauríeu de tocar el dos”.


%d bloggers like this: