Creix la insolidaritat

by

De cop sembla que tots ens hàgim tornat insolidaris. El fracàs dels referèndums a França i a Holanda no sols han posat en entredit el futur de la Constitució europea, sinó que ha fet entrar la UE en una mena de carreró sense sortida, fins al punt que sembla difícil que puguin formar-se els pressupostos ordinaris per al període que va de 2007 a 2013.

Chirac y Blair escenificaren fa uns dies el seu desacord, i mentre el president gal no vol baixar les subvencions a l’agricultura (que beneficien molt França), Blair argüeix que no és possible que el 40 per cent del pressupost se l’endugui un sector que ocupa un 2 per cent de la població, i es nega a renunciar al xec britànic que arrabassà a la Comunitat Europea la seva antecessora, senyora Thatcher l’any 1984.

És curiós que en plena folla carrera per veure qui de tots és el més insolidari, dimarts passat, Blair i Chirac es reunissin amb Kofi Annan a l’Elisi (París) i amb directius de 140 empreses de 33 països, davant els quals el primer ministre britànic féu una crida en favor del desenvolupament de l’Àfrica, que és el lema de la propera cita del G-8 a Gleneagles (Escòcia). I dic que és curiós perquè són precisament aquestes enormes subvencions a l’agricultura europea les que d’alguna manera bloquegen l’avenç de les agricultures de països subdesenvolupats, que es veuen impossibilitats d’exportar a Europa (i sobretot als Estats Units) a causa de les mesures proteccionistes europees i nord-americanes.

Per a reduir la pobresa en el món subdesenvolupat, no sols ens calen paraules, sinó fets. I això és ja més difícil.


%d bloggers like this: