Demà (avui per al lector)

by

En el moment d’escriure aquest comentari, jo encara no conec el resultat del referèndum francès, ja que l’escric al llarg del matí del diumenge 29 de maig, un dia, per cert, de cels clars i un aire sec i primíssim que besa l’illa de Menorca i en fa de la meva terra un paradís.

Però en aquest mateix moment que vostè, amic lector, llegirà aquestes paraules meves, ja sabrà si els francesos hauran dit sí o no la tractat internacional que proposa una constitució per a l’Europa comunitària.

És possible que tots els qui estem preocupats pel nostre futur com a europeus ens hàgim de felicitar per com els francesos s’han interessat per aquest referèndum, però de la mateixa manera que ens felicitem, hem també de mostrar la nostra sorpresa i, més encara, la nostra inquietud per com ho han fet, car tant els arguments del sí com els del no que s’han donat a França, han defugit sovint la realitat i, més en concret, el fons d’allò que realment se sotmetia a la consideració dels ciutadans.

Des d’Alemanya (una Alemanya que ha ratificat el tractat per un vot gairebé unànime del Bungdestad i del Bungdesrat, aquest darrer el passat divendres, dia 27, per així encoratjar els seus veïns francesos a dir també que sí), Martina Meister es demanava a quina acrobàcia delirant assistirem el dia 29, és a dir avui (ahir per vostè, amic lector). Car si el no resulta vencedor, aquesta crisi considerada per alguns com saludable, haurà infligit una gran derrota al projecte “Europa”, tot condemnant França (aquesta França que, des dels temps de De Gaulle, sempre ha aspirat a liderar el projecte europeu) a un aïllament polític que no coneix cap paral·lel històric.

I en el cas que el resultat, contra tot pronòstic, hagi resultat favorable a la Constitució, aleshores tots els qui d’alguna manera li hem també donat suport, ens sentirem alleugerits pel tràngol passat, però sabrem que França afrontarà el futur capitidisminuïda, estripada en dues per un debat, tan dur com estèril, que ha tingut el nord posat en qüestions domèstiques que sovint res no tenien a veure amb el text sotmès a consulta.


%d bloggers like this: