Imatges per la pau

by

Acabo de rebre un correu amb un power point en favor de la pau. No conté paraules sinó imatges, unes imatges, per cert, corprenents, que abracen des de l’atac a les torres bessones de Nova York fins a escenes de misèria i de fam agafades en territori africà, passant per fotografies de camps de refugiats. Totes, en conjunt, mostren l’horror de la guerra i la injustícia en la què viuen milers i milers de persones que, en el nostre món, no han pogut superar l’estadi mínim de benestar que exigeix a crits la condició humana. El power point acaba amb un “sin comentarios” força eloqüent i una petició expressa de divulgar-lo per tot el món.

Davant això, hom es queda sempre una mica sense saber què dir o què fer. Ens sabem impotents per a resoldre mínimament aquest problema universal de la desigualtat, de la fam i de la injustícia, i tanmateix sabem que hi ha homes i dones que, menys cartesians que nosaltres, menys dispostos a passar el temps pensant que, a la fi, hom no pot fer-hi res, individualment parlant, es llancen –com sol dir-se vulgarment- a la piscina, i parteixen cap allà on són aquestes injustícies per a fer el que bonament puguin fer, no ja per a resoldre-les globalment, que això és impossible, però sí per a mitigar el mal o el dolor en la mesura que a ells, individualment considerats, els sigui possible.

Alguns ho fan empesos per un compromís ètic que han alimentat per via de la fe en un absolut transcendent, d’altres ho fan simplement per un compromís solidari amb l’altre, amb el no-jo, amb aquest ésser que la realitat d’aquest món ha condemnat al sofriment i la misèria.

Tots tenim mil excuses per a obviar aquest compromís. Que si la família, que si la feina, que si els problemes de salut… Però la veritat és més simple. Uns som egoistes i d’altres són generosos. Uns posem en primer lloc el jo i d’altres hi posen l’ell, els altres. Uns normalment preferim considerar-nos a nosaltres mateixos l’eix del món mentre que d’altres, força més humils i generosos, prefereixen de situar-se a la perifèria.


%d bloggers like this: