¿Per quan la llibertat de consciència?

by

Continuo astorat per la campanya dels nostres bisbes a favor de la insubmissió. Ara, no sols s’acontenten de recordar als parlamentaris i funcionaris catòlics la seva necessària abstenció de votar o d’aplicar la futura llei que permetrà la celebració de matrimonis homosexuals, sinó que duen la campanya fins al punt més alt de l’estructura de l’Estat: el Rei, al qual demanen que no sancioni la llei, si aquesta arriba a aprovar-se.

Negar-se a sancionar una llei aprovada democràticament per les Corts (per injusta que sigui des del punt de vista cristià) implica un acte contra la Constitució. El rei no pot no sancionar una llei aprovada pel Parlament. I això ho saben els bisbes. El rei, en aquest cas, l’únic que pot fer és dimitir. ¿És això el que, en realitat, pretenen?

Els demano: ¿I si el rei dimiteix, què? ¿Per ventura creuen ses eminències que la llei deixarà de promulgar-se? Tindrem un màrtir, això sí! Però després d’aquest, segur que un altre rei la sancionarà. O si el país no en troba un, de rei, doncs, potser que haurà arribat el moment de propiciar-nos una altra mena de cap d’Estat, que sí acabarà sancionant-la.

Més que insistir en la seva incitació a la rebel·lia, el que potser haurien de fer els bisbes després d’exposar lliurement i clarament la seva doctrina (que a això sí que hi estan obligats), és demanar als partits que, en matèries com aquesta, donin llibertat de vot als parlamentaris. També nosaltres ho hauríem de demanar, això. I, ni que sigui per qüestió de decència, ho haurien d’acabar exigint els mateixos parlamentaris que, en accedir a les llistes dels partits, sembla que renunciïn a la seva independència i abdiquin de la seva capacitat de pensar i de decidir.

Si els partits no donen llibertat de vot als diputats i senadors per a decidir en consciència en una matèria com aquesta, tan lligada a l’obrar moral, ¿quan els donaran llibertat? Digueu-me: Quan?

I si és així, ¿quin sentit té, doncs, que la Constitució digui que els parlamentaris no estan subjectes al mandat imperatiu?

Per sanitat pública, és indispensable revisar el sistema electoral espanyol. Amb el que tenim, amb aquest sistema que anul·la sistemàticament la personalitat dels parlamentaris, aquests seran cada dia més i més mediocres. Inevitablement.


A %d bloguers els agrada això: