Desacord sobre la Flat tax

by

El passat dia 27.04.05, acabava el meu comentari sobre la flat tax demanant al lector si creia que la tesi sostinguda pels seus partidaris no mereixeria alguna resposta en sentit contrari. Doncs bé, un amable lector m’envia la següent opinió, que transcric literalment:

“Cal demanar-se si els impostos frenen realment el creixement econòmic, com afirmen als Estats Units els partidaris d’una reforma fiscal. Doncs bé, res no ho prova, això, segons afirma Joel B. Slemrod, un economista de la universitat de Michigan que s’ha especialitzat en aquestes qüestions.

D’acord amb els seus estudis, citats per The New York Times, l’augment de la pressió fiscal en el segle XX, tant als Estats Units com a d’altres països desenvolupats, ha anat parella amb el creixement de la prosperitat. Des de 1950 a 2002, els períodes de fort creixement de la productivitat als Estats Units es corresponen amb aquells en què els tipus màxims d’imposició sobre la renta han estat més elevats. I, contràriament a les idees que expressen els partidaris de la flat tax, els impostos no descoratgen els individus a treballar, com tampoc no dissuadeixen les empreses a invertir. Aquestes, en darrera instància, prenen les seves decisions en funció de la demanda dels consumidors.

Heus ací, doncs, la conclusió a la qual arriba The New York Times: Els qui desitgen reduir el pes de la fiscalitat mitjançant la instauració d’un tipus impositiu únic (flat tax) o bé d’una taxa sobre el consum que podria prendre la forma de l’IVA, per exemple, haurien de reflexionar-hi dos cops, ja que això podria implicar un creixement dels dèficits públics i una degradació dels equipaments i dels sistemes de salut o bé de recerca públics. Això, és clar, en detriment del creixement econòmic.”

Agraeixo naturalment el comentari i el poso en òrbita, és a dir a Internet, perquè els lectors puguin també reflexionar sobre aquestes qüestions econòmiques, certament àrides, però que repercuteixen sobre el nostre futur benestar.


%d bloggers like this: