Més foc d’encenalls, encara

by

Si ahir parlava de la glòria mundana com un foc d’encenalls, és a dir com un fet escadusser i, encara que aparatós, sempre efímer, tot referint-me a la cerimònia d’entronització papal, puc dir-vos que això mateix és també aplicable al món de la política.

Fa uns dies vaig tenir ocasió d’ésser present a l’estrena de Die frau ohne schaten (La dona sense ombra) al Teatre Real de Madrid, una òpera amb música de Richard Strauss i amb llibret d’Hugo von Hofmannsthal, òpera a la que, per cert, dedicaré la meva propera “Lletra de batalla” dijous vinent.

Era, com us acabo de dir, el dia de l’estrena, i al teatre hi havia el que solem qualificar com “el todo Madrid”, amb cares conegudes de tots els camps, també de la política. I només contemplant l’espectacle que es produïa en els entreactes (de vegades, en aquest tipus de manifestacions artístiques, el que val la pena de contemplar són precisament els entreactes), qualsevol observador atent podia endevinar on hi havia el poder real i on no hi havia sinó història passada.

Era, en efecte, clamorós veure un Jesús de Polanco sempre envoltat de gent. Entre aquests vaig conèixer el periodista radiofònic Iñaki Gabilondo i la seva esposa, el pensador Javier Pradera, el notari José Aristónico García Sanchez, president del Col·legi Notarial de Madrid i, per cert, molt poc amic de nosaltres, els registradors, i molts altres que no tinc el gust de conèixer; mentre que, perdut per un racó de la sala, vagava solitari i sense curials, l’exministre Rafael Arias Salgado, aquell que, abans de ser cessat, va atorgar unes concessions als amics, els quals, però, tot i així, sembla que, avui per avui, no se senten massa atrets a fer-li de coristes. I és que, també en el món profà, la glòria ben aviat s’acaba.

D’això n’és conscient François de Chateaubriand que, en un bell paràgraf de les seves “Memorias de Ultratumba”(El Acantilado, Barcelona 2005) parla així de la vanitat:

“El burgués de París se ríe del burgués de una pequeña ciudad; el noble de la corte se burla del noble de provincias; el hombre conocido desdeña al hombre ignorado, sin pensar que el tiempo hace justicia por un igual a sus pretensiones, y que son todos igualmente ridículos o indiferentes a los ojos de las generaciones que se suceden.”


%d bloggers like this: