Un foc d’encenalls

by

Matí de primavera de cels opacs i oratge de Migjorn. Dia no massa plàcid per a passejar pel camp de Menorca que, tot i la poca pluja, es mostra verda amb els grocs insultats de les margarides salvatges que pul·lulen arreu. També s’endevinen ja algunes roselles vermelles i el color granat de l’enclova que ha començat a florir.

De primer pugem a El Toro per a assistir a la missa dominical que celebra el meu amic Joan Huguet, un prevere que ha fet llargues estades a Nova Jersey i també a Holanda –ell és un home del quart món, aquell que, convivint amb el primer es menja les escorrialles que li deixem la gent benestant o rica- i que aconsegueix de crear una atmosfera adequada per escoltar la paraula i participar en la litúrgia atentament.

El públic que assisteix a les misses d’El Toro és absolutament representatiu de les classes populars (menestrals, pagesos, gent de la petita burgesia) de Menorca. No ens coneixem els uns als altres (amb excepcions, és clar) però tenim la sensació de ser tots de casa. D’altra banda, l’església sol estar plena i el cant no és en aquest cas un afegit absurd. Tanmateix hi manca un orgue (un positiu seria suficient) i un organista per acompanyar la cerimònia. Però fins i tot així, s’hi està bé, perquè el mossèn coneix l’ofici i sap quin és el límit del qual no es pot passar.

M’ha agradat la reflexió inicial que ha fet sobre el que, en els mateixos moments que nosaltres érem allí, estava passant a Roma, on Benet XVI era entronitzat com a Summe Pontífex de l’Església catòlica i –ens agradi o no- com a cap d’Estat del Vaticà. Avui, però, ja no hi hauria ni tiara* ni cadira gestatòria**, i suposo que haurà també desaparegut aquella tradició on se li encenia un cotó mullat amb esperit a la punta d’un pal que flamejava i s’apagava molt ràpidament mentre, entre els aplaudiments i els “vivas” de la multitud congregada a la plaça de Sant Pere, es recordava al papa que “sic transit gloria mundi”, és a dir, que la glòria humana és simplement un foc d’encenalls.
________________

* La tiara era la triple corona que s’imposava el papa i que simbolitzava el seu poder espiritual i terrenal. (Vegeu la “Lletra de batalla” publicada el 28.03.04 intitulada precisament “La tiara”.

** La cadira gestatòria era un tron en el qual s’asseia el papa, el qual estava situat sobre unes barres que els portadors sostenien sobre les seves espatlles.


%d bloggers like this: