Canviar de xip

by

Antoni Puigverd concloïa ahir la seva crònica des del Vaticà amb aquestes dues preguntes: ¿Aconseguirà Ratzinger desplegar l’empresa hercúlia de commoure el món relativitzat? ¿O, per contra, estarà tancant en el cor del món catòlic una veritat pura i consoladora per a donar seguretat als ja convençuts?

La resposta a aquestes preguntes ens donarà, en efecte, la clau del pontificat de Benet XVI. Perquè, en efecte, no és el mateix creure i afirmar que fora de l’Església no hi ha salvació (discurs de fa només uns anys), que prometre fer tot el possible per a promoure la causa fonamental de l’ecumenisme i no escatimar esforços per a prosseguir un diàleg prometedor amb les diferents civilitzacions, com ha afirmat en el seu primer missatge al món, el qual, indubtablement conciliador, en algun aspecte ens recorda aquell jove Ratzinger, teòleg conciliar, que havia dit que tot home, creient i no creient, compartia el peu comú del dubte.

Tanmateix, els qui el coneixen diuen que el nou papa no és un fanàtic, i que és només –i per damunt de tot- un intel·lectual. L’afirmació resulta, com a mínim, esperançadora, perquè amb els fanàtics no hi ha diàleg possible. N’hi ha, en canvi, amb els intel·lectuals que, per principi, han d’estar dispostos a escoltar l’argument de l’adversari, encara que estiguin absolutament convençuts del seu.

D’altra banda –i això també ho tinc clar-, el fet de ser un intel·lectual no implica necessàriament viure sense conviccions, ni moure’s en el dubte permanent, ni tampoc bellugar-se a mercè de l’oratge que més bufa. Vol dir, simplement, que s’està en disposició de contrastar les pròpies idees i creences (com ho estava Ramon Llull),de debatre-les i de defensar-les des del raonament. I per suposat, a acceptar les raons satisfactòries de l’adversari.

Fins la seva elecció com a papa, Ratzinger no tenia missions pastorals. Era, per designació expressa del Joan Pau II, el guardià de la fe, l’home encarregat de mantenir gelosament l’ortodòxia. Ara, però, la cosa ha canviat radicalment. La seva responsabilitat no és ja (o no és especialment) la del professor que seu rera una taula i analitza els textos dels estudiosos i dels pensadors amb un catecisme en una mà i un sedàs de malla estreta a l’altra. Avui la seva missió primordial és força més complexa i humil, perquè el savi i rígid professor de teologia ha deixat sobtadament de ser-ho per convertir-se en el simple pastor d’un ramat on trobem sants i pecadors; homes i dones; rics i pobres; gent que sofreix i gent que viu en l’opulència; gent que dubta i gent que és absolutament intolerant; homosexuals i heterosexuals; gent feliç i gent desgraciada; gent que creu i gent que creia; i també homes i dones que estan perdent la fe…

Ho vulgui o no, Ratzinger haurà de canviar de xip. Com a mínim, haurà d’adoptar un altre punt de vista.

Potser que, com diu Rafael Jorba, l’aggiornamento de l’Església s’hagi de fer des de l’ortodòxia. La veritat és que no n’estic massa segur.


%d bloggers like this: