El Consell insular de Formentera

by

Estimat director:

Amb motiu d’aquesta roda de preguntes telefòniques que un dels teus redactors ha fet sobre la possibilitat de crear un Consell a l’illa de Formentera, s’ha posat en boca meva que, per a fer això, caldria modificar la Constitució. No sé si vaig expressar-me malament o, amb les presses, el teu redactor no va saber-me interpretar. Tampoc no té importància, però, com que no és així, deixa’m que et digui alguna cosa sobre la qüestió.

Curiosament, els Consells Insulars que serien els destinataris del poder autonòmic a cadascuna de les illes, no van néixer de l’Estatut, ni tampoc de la Constitució de 1978, encara que aquesta estava ja en l’horitzó immediat del legislador democràtic i fou, finalment, la que va donar-los consistència i aixopluc.

De fet, amb la promulgació de la Constitució espanyola, l’organització territorial de l’Estat prenia un camí desconegut fins aleshores. I això perquè, enllà del que afirmava l’article 137, d’acord amb el qual l’Estat s’organitzava territorialment en municipis, en províncies i en les Comunitats Autònomes que poguessin constituir-se, la Constitució, per primera vegada a la història d’Espanya, consagrava l’illa com a ens de l’Administració local. “En els arxipèlags —deia l’article 141.4—, les illes tindran, a més, administració pròpia en forma de cabildos o consells”.

Aquests Consells, doncs, a la vista del que s’estava regulant a la Constitució, foren ja creats per la Llei d’eleccions locals de 17 de juliol de 1978, la qual, en el seu article 39, establia el següent: “El régimen local del archipiélago balear se organizará de conformidad con las siguientes reglas: Primera: Existirán tres Consejos Insulares, uno en Mallorca, otro en Menorca y otro en Ibiza-Formentera. El consejo Insular de Mallorca estará integrado por veinticuatro consejeros; el de Menorca, por doce, y el de Ibiza-Formentera, por doce. Los consejeros se elegirán en una urna distinta de la destinada a la votación para concejales (…). Segunda: Los tres Consejos Insulares se agruparán en un Consejo General Interinsular, compuesto por doce consejeros elegidos por el Consejo Insular de Mallorca y seis por cada uno de los de Menorca e Ibiza-Formentera. De entre sus miembros, y de conformidad con la regla de mayoría establecida para la elección de presidentes de Diputación, el Consejo General Interinsular elegirá a su presidente”, i els atorgava després les competències que corresponien a l’antiga Diputació Provincial (art. 40).
Fou, doncs, emparant-se en aquesta normativa, que els Consells Insulars es constituïren immediatament després de les eleccions municipals de 1979.
Els Consells Insulars naixien, doncs, com a entitats locals, vessant aquest que també els reconeixeria després l’Estatut (així l’art. 39 quan ens diu que “els Consells Insulars, a més de les competències que els corresponguin com a Corporacions Locals, tindran…”) i que regulava específicament la Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases de Règim Local, la qual, en el seu article 1.2 proclamava: “La Provincia y, en su caso, la isla gozan de idéntica autonomía para la gestión de los intereses respectivos”. I afegia l’article 3.1: “Son entidades territoriales: (…) c) La Isla en los archipiélagos balear y canario”. Per últim, el caràcter d’administració local també es desprenia de l’art. 1.1 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals segons el qual: “De acuerdo con lo establecido en el artículo 3º de la Ley 7/1985, de 2 de abril, la Administración Local Española está constituida por: 1. Las entidades locales territoriales: a) El Municipio, b) La Provincia, c) La Isla en los archipiélagos balear y canario.”

Doncs bé, aquest era el marc legislatiu a l’empara del qual es va constituir el Consell de Menorca el 19 d’abril de 1979. Ara fa vint-i-cinc anys.
Després vingué l’Estatut, el qual configurà els Consells com a institucions de la Comunitat Autònoma atorgant-los “el govern, l’administració i la representació de els illes de Mallorca, Menorca i Eivissa i Formentera» i dotant-los “d’autonomia en la gestió dels interessos propis, d’acord amb la Constitució, amb aquest Estatut i amb el que establiran les lleis del Parlament» (art. 37 EAIB). A això, l’article 38.1 afegia que “1.Cadascun dels Consells Insulars serà integrat pels diputats elegits per al Parlament a les illes de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera», la qual cosa implicava que els processos electorals dels Consells no fossin els de l’Administració Local, sinó els de les eleccions autonòmiques.

Convé així mateix tenir en compte que la Llei 8/1986, de 26 de novembre, electoral de la Comunitat Autònoma estableix en el seu article 12 el següent: “1.El Parlament de les Illes Balears és integrat per 59 Diputats elegits a les quatre circumscripcions insulars.

2.Les atribucions d’escons a les distintes circumscripcions insulars és la següent: 33 a l’illa de Mallorca, 13 a la de Menorca, 12 a la d’Eivissa i 1 a la de Formentera.»

Vist aquest panorama legislatiu, és clar que la constitució d’un Consell Insular a Formentera exigeix modificar l’Estatut i també la Llei Electoral, ja que el consell és un òrgan corporatiu i no pot està constituït tan sols per una persona. S’hauria de constituir, doncs, amb el mínim de persones necessàries per configurar un ens de l’Administració Local (atès que els consells sempre hauran de tenir també aquest caràcter), i això implicaria de mantenir-se el sistema de formar els consells a partir dels qui han estat elegits diputats haver de multiplicar el número dels elegits a cadascuna de les altres illes, si és que no volem alterar l’equilibri interinsular que, amb no poques dificultats, es va aconseguir en aprovar-se l’Estatut; alteracions que, com l’experiència ens demostra, sempre solen ser problemàtiques. I d’altra banda, no sembla factible que, per a mantenir aquest equilibri, es formés un Consell de Mallorca amb més de cent consellers (que també serien diputats).

Per al cas, doncs, de voler establir un Consell Insular a Formentera (si és que s’arriba a la conclusió que cal constituir-lo), sembla que la millor solució seria de desglossar l’elecció de diputats de la de consellers, fent tanmateix els càrrecs compatibles perquè els partits poguessin decidir quins polítics han de formar part de les dues institucions.

Convindria, però, no oblidar que una manera força menys complexa de resoldre alguns dels problemes competencials que, sens dubte, deu tenir Formentera, podria ser molt bé la de delegar a l’Ajuntament de la capital insular que és, de fet, un òrgan d’Administració Local no gaire diferent del que podria ser el futur Consell l’execució d’aquelles competències pròpies o delegades de l’actual Consell Insular d’Eivissa-Formentera, perquè les exercís en el territori de la Pitiüsa menor.

I el que tampoc convindria no oblidar és que, si una reforma com aquesta s’ha de dur a terme, ha de ser perquè hi ha raons objectives que la justifiquen i no per motius espuris amb els quals preferiria no haver de pensar.


%d bloggers like this: