Deien que Franco, quan es trobava davant algun escàndol (d’aquells que aleshores sempre s’ofegaven tot abocant-hi terra al damunt) solia dir als afectats: “Sempre us agafen amb les mans a la cartera o a la bragueta”. I és que, d’aquells homes tan il·lustres, aquests eren (segons sembla) els seus dos punts més flacs.
Els fets, però, es perpetuen. I dic això pensant en la primogènita del dictador Pinochet (avui en llibertat sota fiança) que la van caçar amb les mans a la cartera a les Duanes de Washington un cop hi va arribar procedent d’Argentina.
Lucía Pinochet (que així es diu la senyora) havia estat acusada, juntament amb la seva mare i els seus germans, d’evasió fiscal relacionada amb els comptes secrets que l’exdictador tenia en el banc nord-americà Riggs. Es parla de no menys de 125 comptes en aquest banc i en altres institucions financeres, que eren vigents des de 1979, i que foren clausurades l’any 2000, coincidint amb la detenció a Londres del general.
Moltes paraules belles i patriòtiques, les dels dictadors, però en el fons les mateixes misèries de sempre. Com deia Franco, per la cartera o per la bragueta. I val a dir que, d’aquests dos pecats comesos pels polítics en actiu, sempre el primer serà superior al segon. No us càpiga cap dubte.
