Els mals averanys respecte dels resultats dels referèndums per a aprovar la Constitució europea continuen en els mateixos termes que jo expressava en la meva “Lletra de batalla” del 7.04.05 (“El problemàtic futur de la Constitució europea”), ja que tant a Holanda, com a França, com a Anglaterra, les enquestes segueixen insinuant una clara victòria del no.
Recordo que en aquell article apuntava jo com a una de les causes d’aquest fracàs la poca consciència europea que tenim, en el sentit –deia- que “als europeus ens manca, ara per ara, una consciència de poble, i és evident que sense demos (poble), no hi ha democràcia possible.”
El meu fill petit, en Pere (aquest que Andreu Manresa ha qualificat com un “físic cibernètic” en un article publicat a El País de 24.04.05), va respondre’m tot seguit de jo publicar el meu article per posar en quarantena aquesta darrera afirmació meva. Ell creia que sí que començava a donar-se aquesta consciència de poble arreu del nostre vell continent. Avui, sense pensar-s’ho massa, m’envia un correu des de Toulouse, on investiga a “Meteo France”, i em diu:
“La darrera vegada que et vaig parlar d’identitat europea em referia exactament a això:
INTERNATIONAL HERALD TRIBUNE
« Naissance d’une identité européenne »Le scepticisme et les doutes sur la Constitution européenne font les grands titres de la presse. “Mais au-delà de la politique et des batailles institutionnelles, la réalité quotidienne des frontières ouvertes est tranquillement en train de forger une identité européenne”, constate le quotidien américain édité à Paris, qui publie une enquête sur la “Génération Erasmus”, ces jeunes Européens qui ont suivi des études en dehors de leur pays d’origine grâce à ce programme d’échanges universitaires européen.
I finalment afegeix:
“L’altre dia érem a un bar tres catalans, uns quants francesos, un
italià, … tots rient parlant anglès macarrònic, francès, i italoespanyol. Un fet que ja no sona estrany a ningú.- Petons, Pere.”
Em sembla fantàstica aquesta experiència que em descriu el meu fill, però, tot i avaluant-la com es mereix, crec que em confirma en la idea que, avui per avui, pesen encara força més les polítiques de campanar que no pas les vertaderament europees.
